Ecosia: eco-activisme amb un sol clic

Logotip d'Ecosia
El logotip d’Ecosia canvia la lletra O pel símbol de la terra, envoltat d’un cercle vermell

Actualment, són múltiples les formes amb què els humans intentem ajudar a frenar el canvi climàtic i preservar el medi ambient. Moltes d’aquestes formes a vegades no estan al nostre abast, per això, la tasca de gent com Christian Kroll és tan essencial. Tasques com Ecosia contribueixen a donar l’oportunitat perquè tothom hi pugui col·laborar.

Kroll és el fundador de Ecosia, un cercador d’internet  que planta un arbre per cada cerca. La idea d’aquest buscador va sorgir després de que ell mateix realitzés un viatge pels cinc continents al finalitzar la Universitat. Durant aquell viatge, va visitar llocs com el Nepal o la Selva Tropical de Brasil i Argentina, on va poder contemplar de primera mà els problemes de desforestació existents al nostre planeta. 

Impacte de la desforestació a la selva tropical de Brasil
Impacte de la desforestació a la selva tropical de Brasil

Un cop a casa, Kroll va estar donant-li voltes a tot el que havia vist. Després de fer una exhaustiva investigació amb el seu equip, sumada a la idea d’un anterior projecte que va fracassar anomenat forestle.de, va sorgir el projecte d’Ecosia. El seu llançament es va realitzar el desembre del 2009, en la celebració de la XV Conferència sobre el Canvi Climàtic de l’ONU, a Copenhaguen.

Vídeo en què Christian Kroll, fundador d’Ecosia, explica com va sorgir el seu projecte

Però, què és i com funciona Ecosia?

Ecosia és un cercador per internet que treballa de forma similar a Google: indexa les pàgines publicades a la xarxa i les mostra a l’usuari amb un ordre determinat. Ecosia funciona amb les eines de Bing, el cercador de Microsoft. La diferència és que, quan l’usuari efectua una cerca, els beneficis relacionats amb aquesta no van a la companyia, sinó a fins solidaris i ecològics. També ho fan els ingressos per marxandatge.

Interfície del cercador Ecosia
Interfície del cercador Ecosia

Ecosia elimina les dades de les cerques dels usuaris en una setmana (Bing en quatre dies), mai comparteix les dades que generem, directament o indirectament, i xifra tota la nostra informació. Guarda exclusivament algunes dades analítiques per millorar el sistema (evitar spam o webs malignes, fer campanyes de màrqueting), però a diferència d’altres cercadors, permet a l’usuari escollir si vol que ho faci o no. Pots trobar més informació aquí.

Tornant a l’aspecte ecològic, els servidors que garanteixen el funcionament d’Ecosia treballen amb energies renovables. L’empresa berlinesa utilitza energia solar i planta arbres constantment contribuint a reduir la petjada de carboni. En aquest enllaç trobaràs informació sobre la gestió de carboni d’Ecosia.

Vídeo en què s’explica com funciona el cercador Ecosia

Quin és l’objectiu?

Membres d'Ecosia a Ethiopia
Membres d’Ecosia a Ethiopia

Ecosia té com a objectiu principal destinar aproximadament el 80% dels guanys a plantar arbres en les zones on és més necessari, com per exemple al Perú, Uganda, Nicaragua, Brasil, etc. D’aquesta manera pretenen que els arbres plantats contribueixin a assimilar la major part possible de CO₂ que l’humà emet en les diferents activitats que realitza, el que millora les condicions del sòl i crea microclimes que fan conservar i prosperar l’agricultura local. Així, ajuden també a conservar ecosistemes i a generar ingressos per a la població local. A Indonèsia, per exemple, lluiten per empoderar les comunitats locals per a lluitar contra els monocultius d’oli de palma. A més, també participen en el Movimiento Cinturón Verde a Kenia per tal de conservar la biodiversitat.

Vídeo on Ecosia ajuda els pobles de Burkina Faso a sobreviure gràcies a la repoblació d’arbres

Llavors, quin és l’impacte d’Ecosia?

Actualment, Ecosia ha aconseguit plantar més de 91 milions d’arbres a tot el món i compta amb més de quinze mil usuaris en actiu. Guanyen una mitjana de 0,5 céntims de mitja per recerca a través de la publicitat i calculen que necessiten unes 40 recerques aproximadament per plantar un arbre.

Fins al moment, el registre econòmic és d’uns 12.858.770 d’euros invertits per més de 9.000 zones de restauració. L’objectiu marcat es plantar mil milions d’arbres per aquest 2020, meta que els queda molt aprop en vista dels resultats.

Informe financer d'Ecosia del mes de Març de 2020
Gràfic publicat per Ecosia que mostra l’informe financer del mes de Març de 2020. De 2211060 euros ingressats, 1346345 van anar a parar a la plantació d’arbres, és a dir, un 60%.

Polèmica que ha generat

Tot i que Ecosia és una iniciativa positiva, basada en la sostenibilitat, no és immune a la controvèrsia que genera. Algunes de les crítiques i opinions més habituals es basen a dir que realment no compleixen l’objectiu primordial: plantar arbres. 

Hi ha qui creu que és simplement un motor de cerca capaç de ‘segrestar’ els resultats de cerca i posar anuncis en ells. És a dir, alteren la configuració del nostre navegador sense permís, obligant-nos a veure anuncis, fer ‘clic’ a enllaços de pagament, cedir informació privada, etc. També hi ha una crítica de la pròpia Ecosia pel mode en què Google s’ha establert com el cercador genèric, que s’explica en aquest article d’Hipertextual.

L'usuari fent ús d'Ecosia en un ordinador portàtil
L’usuari fent ús d’Ecosia en un ordinador portàtil

Altrament, tot i que sabem que Ecosia és real, es critica que les donacions destinades a la reforestació són ínfimes. No pot plantar tants arbres com per causar impacte real, i al capdavall és només una rentada de cara al capitalisme verd.

Finalment existeix també un estudi científic que afirma que plantar arbres ja no és una solució per eliminar el CO₂. Això desmuntaria tot el sentit del projecte.

Is Ecosia a Scam?, és el títol del vídeo en què Levi Hildebrand comprova i rebat les crítiques a Ecosia

Tot i les polèmiques que ha despertat, el que està clar és que són milions les persones que se sumen a la causa i que, si més no, demostren que hi ha una creixent conscienciació social i una forta tendència a contribuir en conservació del medi per part de la població. 

Zoetropic, l’aplicació que trenca el límit entre la fotografia i el vídeo

Aplicació Zoetropic. Font: Google Play

Què és el cinemagraph?

La cinemagrafia o cinemagraph és l’art o tècnica d’animar una fotografia fixa dotant-la d’un subtil moviment. És a dir, tal com indiquen els dos termes que conformen aquest mot -cinema i fotografia-, les imatges es componen a partir de la combinació d’una fotografia, que constitueix la part estàtica de la imatge, i un vídeo, que li confereix un petit moviment repetit en bucle.

Es tracta d’una tècnica semblant als GIFs, ja que per a reproduir-la se sol utilitzar aquest format, però amb la diferència que en aquesta només és una petita fracció de la imatge la que està en moviment. D’aquesta manera, el moviment d’una part del subjecte exposat (per exemple, el cabell d’una persona) es percep com un moviment repetitiu o continu, mentre la persona es veu congelada.

 Els innovadors de la tècnica: Kevin Burg i Jamie Beck per publicitat de la marca Chopard.
Font: http://ves.cat/etwO

El terme per a referir-se a aquesta tècnica va ser inventat pels fotògrafs nord-americans Jaime Beck i Kevin Burg l’any 2011, quan la van utilitzar per a donar vida a un projecte de moda de la revista Vogue Magazine.

L’objectiu de la cinemagrafia és merament estètic: busca sorprendre a l’espectador i intentar crear un conjunt de sensacions més realistes que, amb les fotografies, encara no es poden arribar a transmetre.

El cinemagraph no ha pogut establir-se com a tendència a les xarxes socials. Font pròpia.

Tot i que fa uns anys va haver-hi un boom en la presència dels cinemagraphs a les xarxes socials, aquests no han aconseguit arrelar-se com a una eina d’ús recurrent. Així com els filtres o les històries d’Instagram s’han quedat com una funció integrada a les aplicacions, el cinemagraph ha patit anades i vingudes en la seva utilització. Mai s’ha solidificat però tampoc ha desaparegut. De tant en tant es pot observar repuntades en l’ús del cinemagraph a les xarxes.  

Zoetropic, el cinemagraph fàcil i ràpid

Zoetropic és una app que serveix per editar fotografies i afegir-hi trams de vídeo, és a dir cinemagrafies, altrament dit cinemagraph. Et permet convertir les teves fotografies en imatges en moviment que després podràs exportar fàcilment a Instagram i altres xarxes socials. L’accés a Zoetropic és gratuït pels usuaris de Google Play , però a l’Apple Store té un cost de 3’99€.

Cinemagrafia realitzada amb l’app Zoetropic. Font: http://ves.cat/etvH

Aprendre a utilitzar Zoetropic és molt intuïtiu i senzill gràcies al tutorial que t’ofereix l’aplicació i a la interfície orgànica que facilita obtenir aquests resultats. El procés de creació del cinemagraph es basa en un procediment amb fletxes que es dibuixen amb el dit. 

Per elaborar un cinemagraph amb Zoetropic s’han de seguir els següents passos:

  1. Inicia l’aplicació Zoetropic, obre l’opció new memory, escull la font (càmera o galeria) i selecciona la imatge.
  2. Utilitza l’eina màscara i pinta sobre la zona de la fotografia que estarà estàtica. Aquesta zona ha de quedar de color vermell. Si has de corregir errors, pots utilitzar l’eina esborrar i pots canviar la mida del pinzell.
  3. Per definir la secció amb moviment hi ha l’opció de seqüència o moviment. Si esculls moviment, has d’establir la direcció del moviment dibuixant petites fletxes per fer un moviment més detallat. Si esculls seqüència has de fer una fletxa llarga per fer corbes. Pots canviar la mida de les fletxes.
  4. També hi ha l’eina estabilització per a congelar un o més punts en la imatge. Els punts d’estabilització són de color vermell i es connecten formant una línia o una regió establerta.
  5. Per comprovar com queda la imatge hi ha l’opció de play i pots definir la velocitat del moviment.
  6. Finalment per guardar es va a guardar/exportar vídeo i podràs modificar paràmetres com la velocitat, les repeticions, la resolució i exportar-ho com a format MP4 o GIF. Tenir un usuari Pro/Club et permet exportar el vídeo sense marca d’aigua.
Exemple gràfic del procés resumit de crear un cinemagraph amb Zoetropic

A Zoetropic tens altres eines per anar més enllà en la creació del teu cinemagraph:

  • Amb l’eina de superposició pots accedir a una biblioteca d’animacions per afegir sobre la imatge.
    • Pots modificar la transparència de la capa de la superposició.
    • Pots canviar l’ordre de diverses capes d’animació.
    • Pots moure, editar, voltejar i accelerar la superposició.
  • Amb l’eina de text pots afegir textos al cinemagraph.
    • Pots ajustar la transparència del text.
    • Pots canviar l’ordre de diverses capes de text.
  • Amb l’eina d’ajustos de color pots utilitzar eines bàsiques per editar la imatge com:
    • Brillantor, contrast, matís, saturació i difuminar.
  • L’eina de tallar permet retallar la imatge en diferents formats. (Accés limitat a usuaris Pro/Club)
  • L’eina d’àudio permet afegir àudio des del dispositiu o des de la biblioteca Zoetropic.

Si amb aquesta explicació no en tens prou, et recomanem un tutorial per fer un bon cinemagraph.

Per què escollir Zoetropic?

Zoetropic permet traslladar tot el procés d’edició que originalment es feia amb dos programes i amb un PC a un sol servei a través de l’aplicació mòbil. El format és altament exportable i permet diferents formats. En partir d’imatges preses des del mateix mòbil no requereix una estabilització rigorosa que es pot aconseguir amb trípodes, tot i que són recomanables.

Actualment ja són més de 10 milions de persones que gaudeixen dels avantatges de Zoetropic. Una app dissenyada per persones amants de la fotografia amb ganes de deixar volar la seva imaginació i fer una pinzellada d’originalitat en les seves creacions. Fer fotografies en moviment d’una manera senzilla, entretinguda i encara més per aquests dies de confinament. Ara que ja saps què és això dels cinemagraphs comença a descobrir les eines de Zoetropic per donar vida als teus records.

Cinemagrafia realitzada amb l’app Zoetropic

SoloLearn, l’aplicació que et permet aprendre programació des de casa

SoloLearn és una aplicació mòbil per aprendre a programar (Joel Sasot)

SoloLearn, una de les plataformes per aprendre programació més populars del món, sorprèn amb la seva proposta pedagògica: continguts interactius i una xarxa social coder per crear una experiència lúdica i autodidacta que satisfaci a programadors de tots els nivells. Tot des d’una aplicació mòbil gratuïta i funcional de manera off-line, perquè res impedeixi aprendre programant des de tot arreu en qualsevol moment.

<p>, while, var, if… Cada vegada són més les persones que coneixen el significat d’aquestes paraules. I es que el futur està construït de zeros i uns. En conseqüència, qui s’hi vulgui moure amb facilitat haurà d’aprendre l’art i la tècnica per la qual es regeixen els bits: la programació.

Davant aquesta necessitat, SoloLearn ofereix la solució ideal a aquells qui, per necessitat o per passió, necessiten un cop de mà per assentar o ampliar la seva faceta programadora. Però sense explicacions farragoses: tot tractat perquè es pugui treballar en trajectes a la feina o a la universitat.

Ara bé, la plataforma promet una cosa més que tutorials: també és seu d’una xarxa social on coders veterans i novells interactuen per resoldre dubtes, discutir temes i desafiar-se mútuament amb reptes de totes les dificultats.

Aquí pots veure de primera mà allò que explicarem a continuació:

Programa amb el mòbil quan vulguis i des d’on vulguis

Un dels fonaments didàctics de SoloLearn és l’absència de barreres en l’ús dels seus continguts, accessibles des del navegador o a través de l’aplicació per Android i IOS. Paradoxalment, trobem la rendibilitat màxima en la versió mòbil, on hi ha disponibles de manera exclusiva els cursos especialitzats, algunes modalitats de xarxa social, el canvi d’idioma a rus o espanyol i l’aprenentatge off-line.

Tanmateix, la propietat que atrau usuaris a la recerca d’un passatemps o una eina de repàs és el fet de ser una plataforma que, tot i ser Freemium, limita el pagament de 49,99$ l’any o 7,49$ mensuals a funcionalitats secundàries com la retirada d’anuncis, l’obtenció d’informes de seguiment personalitzats i quatre cursos aplicats, dels quals es poden consultar les primeres lliçons abans de treure la targeta de crèdit.

Què puc aprendre amb SoloLearn?

L’oferta didàctica de la plataforma s’enfoca a 3 perfils de programador:

  • Dissenyador web: Engloba cursos separats d’HTML, CSS, JavaScript i JQuery, la biblioteca dedicada a simplificar l’ús de JavaScript a les pàgines web.
  • Analista de dades: Inclou un extens tutorial de Python, un d’introducció a l’SQL (comunicació amb bases de dades) i els mòduls especialitzats sobre Machine Learning i Data Science per a Python (només disponibles amb la versió PRO).
  • Desenvolupador Full Stack: Combina el curs de JavaScript amb dues de les seves variants de pagament, TypeScript i ReactJS, per formar el programador capaç de treballar per a client i per a servidor.

Una altra opció és emprendre el camí del disseny web des del servidor amb les 51 lliçons de PHP o dels llenguatges clàssics orientats a objectes com Java, Ruby, C i les seves variants C++ i C#.

Cursos de Llenguatges de programació disponibles a SoloLearn
Llenguatges de programació disponibles a SoloLearn

Mètode SoloLearn

Els materials que planteja SoloLearn aspiren a que puguis repassar i distreure’t en estones mortes sense tenir la sensació d’estar perdent el temps. En altres paraules, ve com a anell al dit a tots aquells que cerquen una metodologia d’ensenyament àgil, autodidacta i accesible des de qualsevol lloc.

Per complir aquest objectiu, s’explica la teoria de cada llenguatge mitjançant lliçons que tracten un únic concepte de manera breu i amb un exemple interactiu. A més a més, sempre van de parella amb una pregunta de tipus test o pràctiques de completar un codi per comprovar si s’ha interioritzat el contingut.

D’aquesta manera, a mesura que es completen les lliçons es van desbloquejant noves unitats cada vegada més avançades fins a obtenir el certificat final de cada llenguatge.

El comodí de la comunitat

Poques paraules espanten més a un estudiant que “examen”. Tranquil·litat! Si l’usuari es queda encallat en alguna pregunta –o no entén alguna explicació– compta amb l’ajuda de la comunitat: tota pàgina té un apartat de comentaris on molts opinen i moltes vegades demostren com arribar a la resposta!

I si ja sé programar?

Per aquells que ja dominen força algun llenguatge de programació, SoloLearn conté una sèrie de tutorials associats a aplicacions reals de la programació que han estat dissenyats conjuntament entre els administradors i els learners més experts.

En altres paraules, tot programador experimentat té l’oportunitat d’obrir el seu curs i transmetre els seus coneixements a la resta de comunitat. L’ocasió ideal per lluir-te una mica si en saps.

La Xarxa Social

L’aprenentatge de programació no és l’únic servei que ens ofereix SoloLearn. Allò que la fa destacar d’entre les aplicacions del seu sector, allò que li atorga el grau de “plataforma” és la xarxa social que ha construït al voltant de la programació: seguits i seguidors, publicacions, stories, xats…

Perfil de mostra d'un usuari de SoloLearn
Perfil d’un usuari de SoloLearn (Júlia Prats)

Quasi com Instagram o Twitter, però combinat amb una característica pròpia dels videojocs. Quina? Cada usuari té assignat un nivell d’experiència que pot incrementar a base d’avançar en els cursos; de guanyar altres usuaris a un mini Trivial Pursuit de 5 preguntes sobre un llenguatge; o de resoldre els reptes que la comunitat o els administradors plantegen per a cada nivell.

T’animes a programar?

Podem arribar a la conclusió que SoloLearn és un complement idoni per persones de tots els perfils que tenen la programació com a part de les seves vides. Formativa, lúdica i col·lectiva , és de ciència certa que ens trobem d’una de les aplicacions més completes del món digital.

iPad Pro 2020: L’experiència de cinc creatius amb la nova tauleta

Fa poques setmanes es va dur a terme la presentació de l’iPad Pro 2020. El nou dispositiu d’Apple, tal com s’explica en el següent interactiu, incorpora un nou maquinari que permet, entre d’altres, augmentar considerablement la seva potència.

Ara, hem demanat a cinc col·laboradors quina és la seva opinió després d’uns dies utilitzant-lo. Sense cap mena de dubte, ens afegim a la dieta de la poma gràcies a aquesta nova tauleta. T’expliquem l’experiència!

L’iPad Pro del dissenyador gràfic

L'iPad Pro d'un dissenyador gràfic.

A diferència d’alguns companys, l’iPad és una eina de treball que utilitzo des de fa anys. Ja anava mentalitzat que no podria arribar a substituir tota la parafernàlia que utilitzo normalment, però l’aventura ha tingut la seva gràcia. Els dies que he tingut el dispositiu m’han fet veure el principal problema de l’iPad Pro: Algunes aplicacions que utilitzo normalment no estan disponibles a l’App Store.

La Creative Cloud d’Adobe és primordial. Però, per desgràcia, la majoria d’aplicacions que trobo són versions alleugerades. L’iPad és una eina de gran ajut a l’hora de fer esbossos o petites feines que requereixen més precisió a l’hora de traçar o dibuixar.

Dit això, cal fer menció de l’Apple Pencil que, en conjunt, i amb la qualitat de la pantalla i la rapidesa del nou xip A12Z Bionic, fan que l’experiència d’ús sigui molt millor que la de l’iPad Pro del 2017, que ha estat el dispositiu utilitzat fins ara.

Veredicte: L’iPad és perfecte per a petits dissenys o per a dibuixar. Si volem extreure’n tot el suc, l’haurem de combinar amb programari d’ordinador.

La tauleta d’un desenvolupador

De nou, Apple se supera en termes de programari, fent que la nova versió sigui encara millor. Tanmateix, encara hi ha alguns sectors on aquest dispositiu no acaba de fer el pes. Parlem, per exemple, del servei que em pot fer com a desenvolupador d’aplicacions: És fàcil programar en qualsevol llenguatge a través d’aquesta tauleta? La resposta personal és que no. Tot i que a poc a poc arriben noves aplicacions enfocades a aquest sector, encara trobo poques eines disponibles i que, alhora, són massa senzilles.

Apple hauria d’escoltar a totes aquelles persones que reclamem una solució nativa i que permeti aprofitar tot el potencial.

Veredicte: Si dediques bona part del temps desenvolupant aplicacions, l’iPad no és un dispositiu que et recomani.

La visió d’un DJ utilitzant l’iPad Pro

La nova tauleta de la marca de la poma presenta una versatilitat increïble. No obstant això, pel que fa a la feina d’un DJ, les opcions que presenta el dispositiu es queden curtes. L’iPad Pro permet instal·lar aplicacions que simulen software DJ força interessants per experimentar amb les cançons. El problema però, es troba en el fet que totes les aplicacions se centren en l’apartat d’efectes sonors. Deixen a banda, per tant, els aspectes de la mescla, fet que els fa poc pràctics a l’hora de punxar. Per altra banda, cal destacar que hi ha controladors compatibles amb l’iPad Pro que en certa manera solucionen el problema de la mescla, ja que podem controlar directament els canals i els plats des de la taula. Malgrat això, la gestió d’arxius no és pràctica i algunes funcions de la controladora poden quedar desactivades.

Veredicte: Si bé és cert que connectat a una controladora compleix els requisits mínims per punxar, no confiaria en l’iPad Pro per dur a terme una sessió de gran format.

L’opinió del creador de contingut audiovisual

L'iPad Pro d'un creador de contingut audiovisual.

Tot i que és un dispositiu molt potent i útil per a moltes activitats, l’iPad Pro m’ha servit de molt poc. Com a creador de contingut multimèdia he d’emmagatzemar i processar molta informació, però el gestor de tasques de la tauleta no és suficientment bo. A part de no comptar amb aplicacions d’edició de so o video que estiguin a l’altura i es puguin considerar professionals. En definitiva, l’iPad em pot servir per capturar contingut per a després processar-ho a l’ordinador o editar imatge amb Photoshop Express. A part d’això i on si he trobat de gran utilitat la tauleta, ha estat a l’hora de controlar el contingut a apps com Youtube Studio.

Veredicte: Crear contingut audiovisual requereix molts recursos. Recursos que l’iPad no té de moment i que fan que no sigui compatible dins d’aquest món.

Viatjar i dissenyar videojocs amb l’iPad

L'iPad Pro d'un creador de videojocs.

Mai abans havia sortit de la meva zona de confort programant videojocs. Normalment utilitzo l’ordinador i programes especialitzats per realitzar aquesta tasca. No obstant això, la setmana passada aprofitant que marxava de viatge, vaig deixar l’ordinador a casa i vaig fer ús exclusiu de l’iPad Pro. Al principi no tenia molt clar això d’utilitzar una tauleta per desenvolupar videojocs, ja que no sabia si podria realitzar correctament totes les tasques. Els problemes van arribar a l’hora d’utilitzar les aplicacions, no tots els recursos dels quals disposo a l’ordinador estaven disponibles, però utilitzant aplicacions com GameSalad o Unity vaig poder fer part de la feina. Em va sorprendre gratament l’escàner LiDAR. Fins ara no havia treballat amb realitat virtual in situ i sense dubte em servirà per a futurs projectes.

Veredicte: M’ha sorprès i molt la versatilitat i les funcions que aporta l’iPad, no substitueix a un ordinador -ni de bon tros-, però passarà a formar part del meu equip de treball.

L’addicció dels joves a les noves tecnologies, mite o veritat?

“Quan jo era jove estava tot el dia al carrer”, un nou capítol de la eterna disputa entre boomers i zoomers que s’ha repetit generació rere generació.

Des de fa uns anys l’ús del telèfon mòbil i de les noves tecnologies en general s’ha estès per tota la població. La generació baby boomer clama que els joves són addictes i això és perjudicial, en canvi els zoomers opinen que es preocupin dels seus afers. En aquest article ho analitzarem des del prisma de l’estat espanyol.


És real la dependència dels joves a les noves tecnologies?

Les noves tecnologies tenen molts avantatges i ens fan la vida molt més fàcil, però també tenen els seus desavantatges, i si no en fem un ús adequat i abusem d’elles poden arribar a ser molt perjudicials.

El grup que es veu més afectat per aquestes són els joves, ja que són els més vulnerables. Segons aquest estudi de l’institut d’addiccions de Madrid les addiccions i la dependència dels joves a les noves tecnologies són reals i poden presentar un risc per la seva salut.

Un 32% dels joves fa un ús inadequat d’internet i de les xarxes socials, mentre que el 31,5% ja mostra senyals de risc, un 13,2% d’aquests mostra clarament una dependència a internet i les xarxes socials, fent ús d’aquestes a totes hores.

Representació de l’addicció als videojocs

La conclusió és que la dependència dels joves a les noves tecnologies és real ja que un terç fa un ús abusiu d’internet i mostra una dependència, mentre que un altre terç està en risc de desenvolupar-la.

Criminalització per part dels mitjans tradicionals

Tot i que en el primer punt hem vist que l’addicció existeix, part del problema rau en la criminalització d’aquest fet per part dels mitjans.

Les xarxes socials són vistes per mitjans com la televisió, ràdio o premsa des d’un prisma de desconfiança, on regna la desinformació i l’escarn públic, també conegut com cyberbullying.

Imatges prèvies a la retransmissió que l’assassí va fer en directe de l’atemptat

També es criminalitza el fet de jugar a videojocs. Des del naixement dels jocs per a consoles, alguns mitjans s’han esforçat per presentar-los com a nocius. Un dels casos és la matança que es va produir a Nova Zelanda i que es va retransmetre per Facebook.

A la notícia que es va publicar es diu que en el manifest que va fer públic l’assassí, aquest va escriure que el videojoc Fortnite va ensenyar-li la violència.

-“Van ser els videojocs, la música, la literatura i el cine els que et van inculcar la violència? Sí, Spyro the Dragon em va ensenyar d’etno-nacionalisme. Fortnite em va entrenar per ser un assassí i ballar sobre els cadàvers dels meus enemics.”

Font, on es nota la ironia de les seves paraules

Per tant, trobem que alguns dels mitjans tergiversen la informació o fins i tot l’amaguen per donar a entendre el que no és. Això és probable que sigui degut a que temen el canvi generacional, temen perdre molta audiència ja que la nova generació ja no mira la televisió, mira les xarxes, els anomenats nous mitjans.


Qui ataca?

Una pregunta que passa desapercebuda és el qui? Qui posa la lupa en els joves? Per començar, els mitjans tradicionals anteriorment mencionats, la gran majoria de treballadors dels quals es troben en les edats compreses entre 40 i 60 anys.

Qui també assenyala són els pares, xiuxiuejant al rebedor de l’edifici que el fill del veí va deixar la carrera perquè no era capaç de treure el cap de l’ordinador. La seva edat també és sorprenentment entre 40 i 60 anys, quina casualitat no?

Podem veure com hi ha un patró que es repeteix, les crítiques venen del mateix bloc generacional. I com és això? Doncs una explicació seria que quan ells tenien la nostra edat, la generació dels seus pares (els nostres avis) també els bombardejava amb frases tipus:

Imatge humorística extreta de The Simpsons

“la vostra generació és molt feble, no heu viscut la guerra ni la postguerra amb la subsegüent dictadura”…

I per tant ara bàsicament segueixen la tradició de menysprear la següent generació amb frases tipus: “La generació menys preparada”, “la generació nini ” quan si ho pensem bé, la monumental crisi de la qual encara no ens hem recuperat va ser a conseqüència de la seva incompetència.

Però és que en aquest cas la pròpia crítica no té sentit, ja que si els joves estiguessin enganxats a les noves tecnologies voldria dir que els propis inquisidors també ho estarien ja que, si fa no fa, es passen la mateixa quantitat de temps davant de la pantalla del mòbil o, en el seu defecte, de la televisió.


I si els Boomers tenen raó?

“Temo el dia en què la tecnologia sobrepassi la nostra humanitat. El món tan sols tindrà una generació d’idiotes”

Albert Einstein

Espanya porta sent el líder europeu en joves addictes a la tecnologia des del 2013 fins com a mínim el 2019.

S’ha convertit en norma general veure a gent absorta ens els telèfons durant els àpats familiars, o caminant pel carrer sense aixecar el cap. En aquest estudi s’ha analitzat a 1000 persones d’entre 10 i 60 anys i els resultats són els següents. En aquest article hem creat uns gràfics representatius a partir d’aquestes dades. La mitjana de cops que es fa servir el mòbil entre les edats de 10 i 35 anys comparant-ho entre les edats de 36 i 60 anys.

Gràfic d’interaccions entre generacions

En el gràfic podem veure com tot i que és cert que els Zoomers utilitzen de mitjana més el mòbil. Els Boomers no estan tan lluny, l’argument d’aquests últims és que ells l’empren per treballar i per coses productives.

Amb aquest argument impliquen que el problema no és l’addicció a les noves tecnologies si no en com s’empren aquestes.

Resumint, les noves tecnologies estan bé si s’utilitzen pel que jo considero correcte.

No estás usando protección al ligar

¿Qué tan seguras son las apps para ligar?

Catfishing, trolls, extorsión por nudes… estos parecen ser todos los peligros que presentan las apps de citas. Pero no lo son. ¿No te preguntas por qué muchas son gratis? No son gratis, pagas con la nueva moneda de Internet: tus datos. Los problemas de suplantación de identidad o extorsión los conocemos todos, ya que no paran de informarnos y concienciarnos, pero, ¿los conoces todos? 

En este artículo comentaremos los mayores problemas que suponen estas apps de ligar o, mejor dicho, de engañar.

¿Escoges en Internet a tus posibles parejas libremente?

Imagina que estás en el patio de la escuela, intercambiando cromos: te ofrecen muchos que aún no tienes sin nada a cambio, solo respondiendo preguntas sencillas sobre ti. Aceptarías, ¿verdad? Te sentirías con poder de elegir, aumentando tu ego cuando los demás también escogiesen tu cromo.

En esto consisten los mecanismos de las apps para conocer a otras personas.

En la primera parte hay una aparente libre elección donde se esconden algoritmos que hacen que esto no sea posible. Estas apps de citas ya saben tus gustos e incluso van más allá.

En algunos casos recomiendan personas con las que no durarás más de dos quedadas, para que así vuelvas y continúes mucho tiempo en la aplicación.

En otros casos, como hemos descubierto gracias al programa ‘Les dones i els dies’, el algoritmo de estas aplicaciones define las relaciones desde el primer momento siguiendo las pautas y estereotipos machistas y clasistas.

El ejemplo que encontramos en el programa es recomendar a hombres con un capital alto mujeres con uno más bajo o mujeres con un alto nivel de estudios con hombres con un nivel de estudios inferior.

No les interesa que coincidan personas del mismo nivel en ningún sentido.

Tinder, Grindr, Wapa… todas estas aplicaciones para ligar tienen la misma protagonista: la dopamina. Este estímulo en estas apps es muy pasajero, solo dura los primeros minutos. Es por esto que se busca este efecto constantemente, de ahí que sigamos buscando perfiles y sigamos en apps de ligar.

Ligar a cambio de tus datos.

Este tipo de aplicaciones te conocen mejor que tú a ti mismo, almacenan tanto información pública como información privada de tus conversaciones. 

Pueden conllevar un gran peligro, debido a que consisten en conocer gente puedes estar dando miles de datos personales e íntimos que en otro contexto no darías.

El problema no acaba ahí. Tal y como dice Joana Moll en ‘Les dones i els dies’, todos los datos que recogen sobre nosotros estas aplicaciones pueden pasar de una plataforma a otra, las aplicaciones actúan como si fuesen un patio de vecinos contándose cotilleos y van pasándose nuestra información.

Nada de lo que puedas decir en estas apps es privado, en el momento en el que has dado cualquier información ya no eres dueño de ella y aunque parezcan apps gratuitas no lo son, pagas con datos.

Primer paso para descargar la información en tinder.
Pasos para descargar tu información en Tinder.

Arón Piper, ¿eres tú?

Pero, la privacidad de las aplicaciones no es lo único peligroso, son muy comunes los usuarios que se dedican al trolling (molestar por la red) o al catfishing (falsa identidad).

Espera, ¿te ha dado match Ester Expósito o Arón Piper? Sentimos informarte de que estás ante un catfisher.

Si tu match no te suena, no bajes la guardia, puede que se haya editado el rostro con una aplicación como FaceApp, que te permite cambiar incluso tu género.

Los vídeos tampoco son una prueba fiable. Ahora hay las DeepFake, una técnica donde el rostro de una persona es perfectamente sustituido por el de otra, aquí te dejamos un ejemplo.

Hay trolls que actúan por ganar cuatro likes, pero otros quieren conseguir datos tuyos, como tu dirección o tus nudes para acosarte. Si alguien está haciendo catfishing, suplantando a alguien, incluso a ti, denúncialo a la policía.

No es imposible descubrirlos: no tienen fotos donde dicen vivir o su Instagram tiene seguidores comprados.

Sigue siendo una aplicación para encontrar el amor

Aún así, sabemos que eres una persona romántica y seguirás usando estas apps para encontrar a tu alma gemela. Por esto insistimos.

Son muchos más los peligros en estas apps de los que creías. Incluso los que ya conocías son a veces invisibles para los usuarios y por eso es importante informarse de sus políticas antes de utilizarlas e ir siempre con los ojos abiertos al hablar con desconocidos ya que los peligros online son infinitos. 

Nuestra relación con el móvil: no eres tú, es él

Vivimos todo el día con el móvil en la mano y como consecuencia, la dependencia del móvil o nomofobia se está convirtiendo en la nueva enfermedad de este siglo.

La aparición de la tecnología ha supuesto un gran avance para la humanidad y nuestra sociedad. Nos pone las cosas mucho más fáciles ayudando a entender, analizar o agilizar procesos que ahora serían casi imposibles sin estas herramientas. 

Las nuevas tecnologías aportan muchas ventajas a nuestra vida pero a la vez se pueden convertir en un problema muy grave cuando se hace un mal uso.

El uso de los smartphones a lo largo del tiempo
Porcentaje de hombres y mujeres que sufren nomofobia
Porcentaje de hombres y mujeres que sufren nomofobia

Uno de los problemas que puede causar es la llamada nomofobia, el miedo irracional a salir de casa sin el teléfono móvil. Los usuarios sufren ansiedad cuando el móvil no está a su alcance, se agota la batería o no tienen conexión a internet. 

De acuerdo con el estudio, un 58% de los hombres y el 48% de las mujeres sufre de la fobia, y un 9% adicional se siente estresado cuando sus móviles están apagados. La investigación también ha demostrado que los niveles de estrés de una persona con ”nomofobia” son equiparables con los nervios que se tiene el día antes de tu boda o de la visita al dentista.


El nacimiento y expansión del smartphone

2007, el punto de inflexión en la tecnología de los smartphones. Steve Jobs presenta el iPhone, el primer móvil totalmente táctil. Lo que más diferenciaba al iPhone de otros móviles no era (solo) su pantalla táctil. Era la forma en que debía ser utilizado mediante el uso de las aplicaciones descargadas de la App Store. Este cambio del paradigma de uso del móvil llega a su máximo exponente en 2010 cuando el mercado de la telefonía está abarrotado de estos nuevos móviles llamados smartphones. Cada vez el smartphone se vuelve más parte de nosotros y de nuestro día a día. Esto ha llevado a las grandes compañías, como Apple, a añadir a sus dispositivos móviles programas que analizan el uso que se hace del móvil y avisan al usuario sobre este, permitiéndole incluso, bloquear aplicaciones si superamos el límite de tiempo establecido por nosotros mismos. El uso del móvil se descontrola, cada vez lo utilizamos más y para más cosas, haciendo cada vez más difícil despegarnos de él.

  • Las notificaciones son uno de los elementos que nos hacen volver al móvil cuando no lo estamos usando. Por eso son claves en nuestra gestión del tiempo respecto nuestro teléfono.
    Además se pueden configurar para que sean mucho más discretas o incluso desactivarlas en la mayoría de los casos. No obstante, no se pueden inhabilitar todas.
    Las notificaciones causan un estrés en nuestro cerebro que produce una reacción semejante al timbre de nuestra casa o un chillido de ayuda. Por otra parte, cuando vemos que la notificación es una reacción o una respuesta, nuestro cerebro se ve recompensado con una dosis de dopamina.
    Este elemento es uno de los más importantes en la guerra por nuestra atención de los smartphones. La dopamina que nos dan produce en nuestro cerebro una sensación de placer, por eso nos gusta tanto usar el móvil con todas sus funciones.
Diagrama capturas de pantalla
Representación del proceso que conllevan las notificaciones
  • Uno de los primeros síntomas a la adicción de los teléfonos móviles es la constante necesidad de consultar el móvil a todas horas. Esto se produce porque cada vez que miramos el smartphone y vemos una notificación, tendemos a sumergirnos en él y en sus aplicaciones olvidándonos de lo que nos rodea. Esta situación se da cada vez más entre los adolescentes, esa generación que ha nacido con un móvil debajo del brazo, pero también en los que ahora están empezando a acostumbrarse y engancharse a sus funciones. Es un grave problema, ya que está haciendo totalmente dependiente a los usuarios de sus teléfonos.
  • No vivas tu vida a través del móvil,  tu único entretenimiento no debe ser estar delante de la pantalla que ya usas todo el día. Mucha gente utiliza el móvil como una herramienta para evitar el aburrimiento, cosa que puede estar bien, siempre que no sea tu única fuente de entretenimiento, busca alternativas cómo: hacer deporte, salir con los amigos o leer.
  • Una de las principales características de los smartphones es que son “ordenadores de bolsillo” y por lo tanto siempre lo tenemos a mano. Si nos apartamos del móvil unas horas al día, dejándolo en otra habitación o nos acostumbramos a cargarlo lejos de nuestras camas por las noches, veremos reducido su uso.
  • También podemos encontrar aplicaciones como “Forest: stay focused”. Esta aplicación te permite crear un árbol en función del tiempo que estés sin consultar el móvil. A medida que vayas creando árboles, podrás rellenar un bosque con 25 árboles. La satisfacción cuando lo logras es indescriptible.
    Otra app que nos puede ser de utilidad es  Space. Consiste en conseguir logros que te permiten conquistar planetas. Si no te va eso de plantar árboles, ¿por qué no invadir planetas?
Esquema de funcionamiento del árbol
Diagrama de funcionamiento de los árboles
Space logo
Logo de la aplicación Space

Polítiques LGBT: Tinder en territori hostil

Foto de Christian Sterk a Unsplash

L’aplicació Tinder afegeix una nova característica, “Traveler Alert”, que alerta als usuaris de la comunitat LGBT quan viatgin a països on la diversitat sexual no està acceptada.


Prevenció davant la intolerància

Viatjar arreu del món és una realitat entre molts de nosaltres, tant com que utilitzar aplicacions per conèixer noves persones o futures parelles. Tot i això, no en tots els països existeix una llibertat per tenir tota mena de relacions sexuals i/o afectives. Països on certes orientacions sexuals no només no són acceptades, sinó que també estan criminalitzades.

Encara hi ha al voltant de 70 països on tenen lleis efectives per criminalitzar la comunitat LGBT.

Des de fa uns mesos, l’aplicació mostra als usuaris una notificació quan aquests es localitzen a un país on formar part de la comunitat LGBT està penalitzat i els informa que han d’anar amb molt de compte. A més, Tinder pregunta si volen que el seu perfil aparegui o no

Notificació de Tinder a usuaris localitzats en països intolerants.
(Tinder, 2019)

Tinder amb ILGA World

ILGA World és l’organització internacional de lesbianes, gais, bisexuals, transexuals i intersexuals. Aquesta treballa per garantir els drets humans de totes les persones amb la finalitat que tothom pugui viure en igualtat i llibertat.

Aquesta organització ha creat un mapa mundial amb diferents nivells de tolerància segons la seva legislació sobre l’orientació sexual. En aquest s’estableixen 8 nivells on el màxim seria la protecció constitucional davant la comunitat LGBT fins a l’últim nivell que seria la pena de mort.

Mapa amb les lleis sobre les orientacions sexuals en el món.
Mapa amb les lleis sobre les orientacions sexuals en el món. ilga.org

Hi ha 6 països on es condemna amb pena de mort a aquells adults que tenen relacions sexuals amb persones del mateix sexe.

Gràcies al treball i col·laboració d’aquesta organització , Tinder ha pogut establir les localitzacions on el “Traveler Alert” apareixerà. També han creat una sèrie de consells que poden ajudar els usuaris de l’aplicació, des de salut sexual fins a telèfons d’ajuda.

Europa tanca els ulls, Rússia contra els drets LGBT

Organitzacions com ILGA o Human Rights Watch porten anys denunciant les violacions de drets humans que es produeixen a Txetxènia, Rússia. La policia identifica identifica, detén i tortura les persones homosexuals, segons el diari Nóvaya Gazeta.

Tot i així, els portaveus de Txetxènia han declarat que és “una absoluta mentida i desinformació”, atès que, segons ells, “No es poden detenir i perseguir a persones que simplement no existeixen a la república”.

Les autoritats europees s’han limitat a demanar a Rússia que investigui què està passant amb tota aquesta situació.


El fet que el codi penal Rus no esmenti cap aspecte en relació a la comunitat LGBT, no vol dir que existeixi una plena llibertat d’expressió en el país en qüestió.

La diversitat sexual en el país és un tema tabú per una part de la població, ho podem veure al següent vídeo. A partir d’un únic vídeo no es pot generalitzar a tota la població, però si es fa una recerca a la xarxa es poden trobar més exemples.

No s’esmenta cap aspecte al codi penal, com hem dit abans, però segons l’informe de l’Homofòbia d’Estat que va fer l’organització ILGA World, el país va obligar a dissoldre la Xarxa LGBT Russa i la seva comunitat perquè les publicacions que feien a les xarxes socials “neguen els valors familiars, propaguen relacions sexuals no tradicionals i constitueixen una falta de respecte als pares i a altres membres de la família

Aplicacions per prevenir i combatre l’assetjament al carrer

BSafe, una aplicació per minimitzar l’assetjament al carrer

Cada cop són més els casos d’assetjament que es donen al carrer tant de dia com de nit i és per això que la companyia Mobile Software AS ha llançat al mercat una aplicació anomenada BSafe amb l’objectiu de reduir l’elevada xifra de víctimes d’assetjaments i abusos. De la mateixa manera, actualment podem trobar d’altres aplicacions que també lluiten per combatre l’assetjament.

Aplicacions per facilitar la seguretat al carrer

Algun cop has sentit por al caminar sol/a pel carrer? La nova aplicació BSafe, amb l’eslògan “Never Walk Alone”, permet avisar en tot moment de qualsevol risc en que un es pugui trobar. Aquesta aplicació, disponible tant a Android com a IOS, té diferents funcions que poden resultar molt útils en una situació de perill.

El seu element més característic és el SOS button. En cas de trobar-se en una situació de possible risc, permet avisar a aquells contactes del telèfon mòbil que també disponen de l’aplicació amb un missatge en senyal de socors amb la localització. Al mateix temps, poden escoltar i veure el mateix que la víctima en temps real, a través del telèfon.

Aquest botó es pot activar a través de la veu amb la Voice Activation. Un mateix ha de predeterminar les paraules clau, que seran les que posaran en marxa les funcions del botó. Encara que el telèfon estigui dins d’una bossa o la butxaca d’una jaqueta, l’aplicació és capaç de sentir les paraules clau.

Una altre funció molt interessant que té aquesta aplicació és la Fake Call. Al trobar-se en una situació incòmode o desagradable, es pot configurar una trucada fictícia. S’introdueix el nom de la persona que suposadament està trucant i el moment en el qual es vol que es realitzi la trucada.

Quan s’ha arribat al destí final, es pot tornar a compartir la localització amb els contactes que també posseeixen l’aplicació. Aquesta és una bona opció si es necessita ser recollit a un punt en concret.

També existeix el Timer Alarm. Aquest defineix el temps que es vol que l’aplicació rastregi la localització. Si abans de que hagi passat el temps determinat no s’ha arribat al destí final, l’aplicació envia un missatge avisant a tots els contactes d’un possible risc.

Captura de l’aplicació. Les funcions es poden veure a la part inferior
Vídeo del funcionament de BSafe

Per tot l’esmentat anteriorment, BSafe és una molt bona aplicació. No obstant, aquesta no és gratis: Per començar, et deixen 30 dies de manera gratuïta. Quan s’acaba aquest període, hi ha dos metodologies de pagament: Setmanal, que costa 1,99€, o anual, que costa 75,99€. Si no es vol pagar, l’única funció disponible és el rastrejament de la localització; funcions com el SOS Button o la Fake Call són de pagament obligatori.

El fet que no sigui gratuïta pot fer que molta gent no se la pugui permetre i, per tant, no l’adquireixi. De tota manera, si es té la possibilitat de descarregar-se aquesta o qualsevol altre aplicació que estigui relacionada, és una bona inversió per tot el que ofereixen.

La web de l’aplicació té un apartat on es poden llegir ressenyes fetes per usuaris i usuàries d’aquesta. Moltes parlen sobre com haguessin pogut evitar situacions desagradables si haguessin sabut de l’existència d’aquesta aplicació des d’un principi. Això demostra que tota mesura és poca per ajudar a prevenir l’assetjament al carrer, ja que persones, majoritàriament dones, pateixen diàriament situacions de risc.

Algunes ressenyes fetes per usuaries de l’aplicació

L’assetjament als carrers

Segons l’organització Stop Street Harassment, l’assetjament al carrer són “comentaris, gestos i accions no desitjades, realitzades per la força a una persona desconeguda en un lloc públic i sense el seu consentiment”. Malauradament, aquest tipus de violència s’està normalitzant, ja que tres de cada quatre dones a Espanya han patit assetjament al carrer, xifres que es poden considerar alarmants.

Noia en un autobús de nit. Foto de João Jesus

També són molt preocupants tots els casos que no es denuncien. Per exemple, al metro de Nova York, el 96% d’assetjament i el 86% d’agressions sexuals no es denuncien ni s’informa sobre elles.

Per una altre part, un altre tipus d’assetjament al carrer del que no es parla tant és el que pateixen els homes. Als EUA, un 25% han estat assetjats (dins d’aquest tan per cent hi ha més homes homosexuals que heterosexuals). La forma més habitual d’assetjament en homes és l’homofòbia.

L’espai públic és el lloc on es pot trobar més aquest tipus de violència. És per això que moltes persones es senten insegures caminant soles pel carrer. L’existència d’aplicacions com l’explicada anteriorment poden arribar a ser de gran ajuda.

Una noia explica com l’aplicació BSafe l’hagues pogut ajudar a evitar una espantosa experiència

Altres aplicacions per combatre l’assetjament al carrer

Actualment, el mercat de les aplicacions per a dispositius mòbils és pioner al país. És per això que hi ha una competència evident entre les diverses aplicacions que proporcionen diferents serveis per millorar la qualitat de vida de la gent. Així doncs, BSafe de Mobile Software AS no és l’única app que forneix seguretat en cas de caminar sol/a pel carrer; n’hi ha d’altres que presenten un servei similar però amb altres prestacions:

  • Companion és l’app que et permet enviar la localització i el recorregut als contactes escollits. Es troba disponible tant per usuaris d’Android com d’Apple.
Logo de l’app Companion
  • LIFE360, a diferencia de les anteriors, permet marcar les zones per on l’usuari acostuma a passar de forma habitual. D’aquesta manera, en cas de sortir d’aquestes zones, els contactes rebran una notificació mostrant la ubicació.
Logo de l’app LIFE360
  • My Safetipin actua com a radar, enviant alertes si l’usuari entra a zones que estan considerades insegures segons la seva puntuació.
Logo de l’app My Safetipin

Així doncs, només havent dit alguns exemples, son moltes les aplicacions destinades a reduir el nombre de víctimes d’assetjament i que es preocupen de proporcionar un sentiment de seguretat i alleujament en cas de caminar sol/a. Això demostra la importància que tenen i la falta que avui en dia, malauradament, encara fan.

*Les imatges i captures les quals no se’ls hi ha atribuït un autor han estat realitzades per ©quarantineclub.

Sweatcoin, la aplicación con la que ganas dinero por cada paso

Con el objetivo de hacer a la sociedad más saludable, la aplicación Sweatcoin convierte nuestros pasos en dinero tan solo utilizando nuestro móvil.


“It pays to walk”. Es el eslogan de Sweatcoin, que se traduce directamente como “Vale la pena caminar”. Y es que la empresa SweatCo LTD , creadora de la aplicación, ofrece la posibilidad de que realmente lo valga, ya que cambia cada paso por monedas que se pueden utilizar para diferentes finalidades.

Pero ¿es rentable utilizar la app? Trataremos de analizarla para descubrir si realmente “vale la pena caminar”.

¿Cómo es Sweatcoin?

La aplicación necesita una serie de datos personales para acceder a su uso. Pedirá un número de teléfono al que se le enviará una verificación de identidad y un correo electrónico que, según su política de privacidad, puede ser una vía para mandar ofertas y promociones. Una vez registrados, recibiremos 0.95 SWC como regalo de bienvenida.

Por otro lado, la app nos solicitará permiso para acceder a nuestra ubicación, por lo tanto, debemos tener activado el GPS todo el tiempo, ya que Sweatcoin registra constantemente nuestros pasos, gracias a unos sensores incorporados en el smartphone.

Por otra parte, la interfaz de la aplicación es muy fácil de utilizar:

¿Cómo puedo canjear mis Sweatcoins?

Mano sosteniendo un móvil con la aplicación Sweatcoin
34000 pasos en la aplicación Sweatcoin

Un Sweatcoin no es realmente una criptomoneda como, por ejemplo, las Bitcoins, sino que se trata de una especie de “puntos virtuales” que se acumulan y nos permiten cobrar nuestro dinero de tres formas distintas:

  • Por cada 1050 pasos podemos obtener 1 SWC. Esto nos permite cambiar estas “monedas” por premios o recompensas que van variando según su disponibilidad, como pueden ser relojes deportivos, créditos de Amazon, libros electrónicos, etc.
  • Además, ofrece la oportunidad de donar las monedas acumuladas a diversos proyectos crowdfunding que van variando cada día. Algunos de ellos son: For the Love of Primates, Village by Village y the Turtle fundation.
  • Por otro lado, también podemos recurrir a la plataforma PayPal para obtener dinero en efectivo.

¿Pero cuál es su valor real?

El valor de la moneda virtual varía según las asociaciones que ha realizado la empresa. Algunos de sus afiliados principales son marcas que se preocupan por la salud o aseguradoras que aprovechan la situación para ofrecer su servicio.

Por este motivo, la única forma de valorar un Sweatcoin es mirando lo que puedes comprar en los Offer Marketplace. Por ejemplo, si puedes intercambiar 100 Sweatcoins por un artículo que vale 10 dólares, el valor de la moneda pasará a ser 0.10 dólares.

La privacidad de los usuarios

Como se ha mencionado anteriormente, la aplicación recopila una gran cantidad de datos sobre nosotros, así nos lo muestra en sus políticas de privacidad. Por ello, Sweatcoin no es una aplicación totalmente “gratuita”.

Diseño donde aparecen iconos sobre la privacidad en Sweatcoin
Sweatcoin requiere varios datos para funcionar

Desde el momento que la instalamos, comienza a recopilar datos, ya que nos pide un correo electrónico, nombre, nuestro número de teléfono e incluso información sobre el método de pago.

Además, solicita nuestro consentimiento para poder acceder a nuestra agenda de contactos. De este modo, puede monitorizar nuestro círculo social y determinar quién utiliza la aplicación.

Como se indicó con anterioridad, el GPS debe estar siempre activado, ya que sin este, el algoritmo no puede funcionar. Sin embargo, la propia empresa nos promete que nuestros datos sobre geolocalización no pasan a terceros.

No obstante, a pesar de que esta no comparta nuestra localización, sí que trabaja con diversas empresas y Facebook es una de ellas. Sweatcoin, a través de esta red social, puede acceder a cierta información asociada con nuestra cuenta, como nuestra lista de amigos o identificar qué contactos son los que tienen la aplicación.

Entonces, ¿vale la pena utilizar Sweatcoin?

Captura de pantalla de los bonus diarios de Sweatcoin
Bonus diario por ver publicidad en la aplicación

Enumeremos algunas de sus ventajas y desventajas:

VENTAJAS:

  • Incita a los usuarios a que salgan a la calle y hagan ejercicio y, así, cambiar sus hábitos de vida.
  • Cuando se acumula una cantidad concreta de monedas, podemos decidir donarlas, intercambiarlas por premios o por dinero en efectivo.
  • Puedes obtener cada día un bonus por ver publicidad. El primer día ganas 1 SWC, el segundo 2 y el tercero 4.

DESVENTAJAS:

  • La aplicación solo reconoce los pasos, por lo tanto, si haces natación o vas en bicicleta, no cuenta.
  • Hay cierta imprecisión a la hora de contabilizar pasos, hecho que no sucede con otras aplicaciones de salud.
  • La aplicación no se puede sincronizar con un reloj deportivo o pulsera de actividad, lo que significa que siempre se tiene que hacer uso del móvil.

Sabiendo esto, será el criterio del usuario quien decida finalmente si darle una oportunidad a Sweatcoin y de si realmente “vale la pena caminar”.