“Quan jo era jove estava tot el dia al carrer”, un nou capítol de la eterna disputa entre boomers i zoomers que s’ha repetit generació rere generació.

Des de fa uns anys l’ús del telèfon mòbil i de les noves tecnologies en general s’ha estès per tota la població. La generació baby boomer clama que els joves són addictes i això és perjudicial, en canvi els zoomers opinen que es preocupin dels seus afers. En aquest article ho analitzarem des del prisma de l’estat espanyol.


És real la dependència dels joves a les noves tecnologies?

Les noves tecnologies tenen molts avantatges i ens fan la vida molt més fàcil, però també tenen els seus desavantatges, i si no en fem un ús adequat i abusem d’elles poden arribar a ser molt perjudicials.

El grup que es veu més afectat per aquestes són els joves, ja que són els més vulnerables. Segons aquest estudi de l’institut d’addiccions de Madrid les addiccions i la dependència dels joves a les noves tecnologies són reals i poden presentar un risc per la seva salut.

Un 32% dels joves fa un ús inadequat d’internet i de les xarxes socials, mentre que el 31,5% ja mostra senyals de risc, un 13,2% d’aquests mostra clarament una dependència a internet i les xarxes socials, fent ús d’aquestes a totes hores.

Representació de l’addicció als videojocs

La conclusió és que la dependència dels joves a les noves tecnologies és real ja que un terç fa un ús abusiu d’internet i mostra una dependència, mentre que un altre terç està en risc de desenvolupar-la.

Criminalització per part dels mitjans tradicionals

Tot i que en el primer punt hem vist que l’addicció existeix, part del problema rau en la criminalització d’aquest fet per part dels mitjans.

Les xarxes socials són vistes per mitjans com la televisió, ràdio o premsa des d’un prisma de desconfiança, on regna la desinformació i l’escarn públic, també conegut com cyberbullying.

Imatges prèvies a la retransmissió que l’assassí va fer en directe de l’atemptat

També es criminalitza el fet de jugar a videojocs. Des del naixement dels jocs per a consoles, alguns mitjans s’han esforçat per presentar-los com a nocius. Un dels casos és la matança que es va produir a Nova Zelanda i que es va retransmetre per Facebook.

A la notícia que es va publicar es diu que en el manifest que va fer públic l’assassí, aquest va escriure que el videojoc Fortnite va ensenyar-li la violència.

-“Van ser els videojocs, la música, la literatura i el cine els que et van inculcar la violència? Sí, Spyro the Dragon em va ensenyar d’etno-nacionalisme. Fortnite em va entrenar per ser un assassí i ballar sobre els cadàvers dels meus enemics.”

Font, on es nota la ironia de les seves paraules

Per tant, trobem que alguns dels mitjans tergiversen la informació o fins i tot l’amaguen per donar a entendre el que no és. Això és probable que sigui degut a que temen el canvi generacional, temen perdre molta audiència ja que la nova generació ja no mira la televisió, mira les xarxes, els anomenats nous mitjans.


Qui ataca?

Una pregunta que passa desapercebuda és el qui? Qui posa la lupa en els joves? Per començar, els mitjans tradicionals anteriorment mencionats, la gran majoria de treballadors dels quals es troben en les edats compreses entre 40 i 60 anys.

Qui també assenyala són els pares, xiuxiuejant al rebedor de l’edifici que el fill del veí va deixar la carrera perquè no era capaç de treure el cap de l’ordinador. La seva edat també és sorprenentment entre 40 i 60 anys, quina casualitat no?

Podem veure com hi ha un patró que es repeteix, les crítiques venen del mateix bloc generacional. I com és això? Doncs una explicació seria que quan ells tenien la nostra edat, la generació dels seus pares (els nostres avis) també els bombardejava amb frases tipus:

Imatge humorística extreta de The Simpsons

“la vostra generació és molt feble, no heu viscut la guerra ni la postguerra amb la subsegüent dictadura”…

I per tant ara bàsicament segueixen la tradició de menysprear la següent generació amb frases tipus: “La generació menys preparada”, “la generació nini ” quan si ho pensem bé, la monumental crisi de la qual encara no ens hem recuperat va ser a conseqüència de la seva incompetència.

Però és que en aquest cas la pròpia crítica no té sentit, ja que si els joves estiguessin enganxats a les noves tecnologies voldria dir que els propis inquisidors també ho estarien ja que, si fa no fa, es passen la mateixa quantitat de temps davant de la pantalla del mòbil o, en el seu defecte, de la televisió.


I si els Boomers tenen raó?

“Temo el dia en què la tecnologia sobrepassi la nostra humanitat. El món tan sols tindrà una generació d’idiotes”

Albert Einstein

Espanya porta sent el líder europeu en joves addictes a la tecnologia des del 2013 fins com a mínim el 2019.

S’ha convertit en norma general veure a gent absorta ens els telèfons durant els àpats familiars, o caminant pel carrer sense aixecar el cap. En aquest estudi s’ha analitzat a 1000 persones d’entre 10 i 60 anys i els resultats són els següents. En aquest article hem creat uns gràfics representatius a partir d’aquestes dades. La mitjana de cops que es fa servir el mòbil entre les edats de 10 i 35 anys comparant-ho entre les edats de 36 i 60 anys.

Gràfic d’interaccions entre generacions

En el gràfic podem veure com tot i que és cert que els Zoomers utilitzen de mitjana més el mòbil. Els Boomers no estan tan lluny, l’argument d’aquests últims és que ells l’empren per treballar i per coses productives.

Amb aquest argument impliquen que el problema no és l’addicció a les noves tecnologies si no en com s’empren aquestes.

Resumint, les noves tecnologies estan bé si s’utilitzen pel que jo considero correcte.