Tens una cita amb la nova proposta de realitat augmentada

El Projecte

“Una cita ideal per la UAB” és un recorregut per diferents llocs de la Universitat Autònoma de Barcelona que, utilitzant la realitat augmentada, segueix diferents pistes que un professor de la universitat li ha deixat a un altre i que el portarà a un destí final on tindran una cita romàntica. Aquest projecte, creat per unes estudiants de Comunicació Audiovisual de la pròpia universitat, és un joc pensat per estudiants i professors que vulguin descobrir que l’amor es troba en els llocs més inesperats.

Què és la realitat augmentada?

La proposta d’aquesta “cita ideal” per la Universitat Autònoma de Barcelona és un projecte realitzat amb realitat augmentada. La realitat augmentada és una nova narrativa propiciada per les noves tecnologies que ha integrat l’entorn físic amb el digital. A través d’uns marcadors que situen els creadors en un punt determinat, els usuaris poden desbloquejar vídeos, imatges o animacions que permeten la immersió a una realitat alternativa. D’aquesta manera, una història d’amor com la dels dos professors de la universitat es pot viure des de la pantalla d’un dispositiu mòbil i ser-ne el protagonista.

La capacitat de fusionar informació digital dins de la realitat física obre un ventall molt ample de possibilitats. La proliferació d’iniciatives i propostes que cada vegada aposten més per la realitat augmentada és cada cop més notòria. L’exemple més popular sobre la implantació d’aquest nou sistema és el joc de Nintendo Pokémon Go

Aquest tipus de format no s’ha de confondre, per això, amb l’anomenada realitat virtual. A diferència de la realitat augmentada, la realitat virtual substitueix completament la realitat física i crea una simulació feta per ordinador que aïlla l’usuari d’estímuls externs. L’experiència, normalment visual, no té res a veure amb el seu entorn real.

Captura de pantalla de “Pokemon go”

DIFERÈNCIES ENTRE RA I RV

  • RA fusiona la realitat amb informació virtual mentre que RV es basa en informació virtual per fingir realitat.
  • RV simula la realitat, RA es basa en ella per treballar.
  • RA manté al jugador dins del món real, RV el transporta a un altre món irreal.
  • RV s’utilitza la imaginació dels creadors per enviar al jugador a una altra realitat quan físicament es manté al mateix lloc mentre que RA obliga al jugador a moure’s pel seu entorn per desenvolupar el joc.

Viu una experiència d’amor al campus

Per poder aplicar la realitat augmentada a la proposta de projecte, primer de tot s’ha creat una història d’amor que, a part de tenir un sentit narratiu, té també un fil conductor entre les diferents pistes situades als vuit espais diferents de la Universitat.

La història entre els professors, en Marc i en Joan, comença a la Plaça Cívica de la Universitat, on sembla ser que aquests sempre s’hi trobaven tant a l’hora d’esmorzar per fer el cafè com a l’hora de dinar. En el cartell de la gran paret de la Plaça Cívica on hi posa “El cafè de la Plaça” s’hi troba un poema d’amor juntament amb una referència bibliogràfica que indica el nom de l’autor i el llibre. Aquest poema condueix a un dels professors a la Biblioteca d’Humanitats, concretament al pis i a l’estanteria on es troba el llibre indicat. Aquesta primera pista, la del poema d’en Marc pel Joan, significa l’inici del recorregut romàntic entre els dos professors.

Un cop localitzat el llibre, s’aconsegueix la pista d’un bitllet dels Ferrocarrils (FGC) en què s’indica que el Joan ha d’anar a l’ascensor, on els dos professors havien coincidit en més d’una ocasió i mai s’havien atrevit a dir-se res. Allà s’aprecia una carta d’amor en que en Marc explica tot el que sent pel Joan. La carta està escrita amb un full del Rectorat, per tant, es pren direcció cap al lloc per descobrir la següent pista.

El Rectorat els porta molts records, ja que s’hi havien trobat diferents vegades per motius de reunions de professors. Just a l’entrada es descobreix una postal xinesa on es recorda les moltes vegades que s’havien perdut en els seus inicis per la Universitat. També s’hi troba una indicació de que es vagi cap a la Facultat de Traducció i Interpretació; en concret al Suport Logístic, on una vegada havien hagut de demanar ajuda.

Una fotografia d’en Marc tot recordant una cita que havien tingut al SAF, és la pista que es troba en el Suport Logístic. Un cop situats al SAF, i en concret al mapa de l’entrada perquè, com ja s’ha dit, sempre es perdien, apareix una entrada del cinema de la UAB, amb el nou número de telèfon del Marc i una hora. En el cinema, s’hi troba una targeta de l’hotel, en què es convida al Joan a passar-hi una nit.

Recorregut de “Una cita ideal a la UAB”

ORDRE DE  LES PROVES

  1. Cafeteria cívica: paper amb referència per a un llibre -secció, número i pàgina-
  2. Biblioteca d’humanitats: Bitllet FGC que es troba en el llibre de la Biblioteca d’Humanitats.
  3. Estació de FGC: carta d’amor escrita en un paper del Rectorat.
  4. Rectorat: postal de Xina que es troba just al cartell de l’entrada del Rectorat.
  5. Facultat de Traducció i Interpretació: exactament al Suport Logístic hi ha una fotografia d’en Marc amb indicacions per anar al SAF.
  6. Mapa del SAF: entrada de cinema de la UAB amb número de telèfon, hora i Cinemes Verdi.
  7. Cinema UAB: targeta de l’hotel.
  8. Hotel: fotografia de la parella agafats.

Quin és el futur d’aquestes iniciatives?

Fa uns anys, la realitat virtual i la realitat augmentada semblaven projectes del futur. Ara aquestes iniciatives ja no són tan llunyanes i a poc a poc s’han infiltrat en la narrativa tradicional per trencar els esquemes. Una cita ideal a la UAB és només un exemple de les funcions o aplicacions que pot arribar a desenvolupar la realitat augmentada. Però què es pot aconseguir si es segueix investigant i apostant per aquest nou format? Podríem dir que al pas al qual avança la tecnologia en els últims anys, es podrà arribar a allò que crèiem impossible. Ja no ens sembla tan llunyà pensar en la realitat augmentada implantada dins del mercat audiovisual. Ja hem vist videojocs que l’utilitzen, però quins obstacles haurà de superar per incorporar-se en projectes cinematogràfics o televisius?

 

Gemma Josep

Laura-Pau Nofre

Clara Pineda

Paola Saez