Stalker tu, Stalker jo

La cultura del “stalkeig”

Instagram i altres xarxes socials han contribuït a la popularització de “stalkejar”.

A les persones sempre ens ha agradat estar assabentades de les vides dels nostres coneguts. Ja antigament hi havia els rumors de poble, que passaven de persona a persona. Més endavant es transmetien també mitjançant carta i telèfon però Facebook va aconseguir anar més enllà: ara podies trobar informació que la gent penjava voluntàriament al seu perfil. I llavors va arribar Instagram, que ha popularitzat i normalitzat el “stalkeig”. Però, què vol dir “stalkejar”?

 

“Stalkejar” ve de’l terme anglès “stalker”, que vol dir “assetjador”. Nosaltres hem adaptat el nom a verb també i en el context de les xarxes socials vol dir que realitzem un anàlisis exhaustiu del perfil d’una persona per descobrir tota la informació possible. Aquest “stalkeig” pot ser degut a diversos motius:

  • Es tracta d’una persona famosa que admirem
  • És un nou conegut sobre el qual volem tenir més informació
  • És un familiar al que fa temps que no veiem
  • És la nova parella/el nou interès amorós de la persona que “stalkeja” (o d’algun amic o familiar, que o vol tafanejar o es preocupa)

 

El fet de “stalkejar”, que quan es començaven a fer servir les xarxes socials era una mena de plaer culpable, s’ha normalitzat tant que ara la gent admet practicar-lo. Fins i tot es produeixen “memes” sobre aquest fenomen.

 

 

Però “stalkejar” comporta els seus riscos: si no es va amb compte pots acabar donant “like” a una publicació antiga de la persona en qüestió, delatant la teva activitat. Aquí hi ha un link amb consells a tenir en compte abans de “stalkejar” el compte d’Instagram d’algú.

Una altra de les complicacions són els perfils privats que impedeixen l’accés a la desitjada informació. No pateixes, amic “stalker”. Aquí hi ha també un link amb petites trampes per aconseguir obtenir informació dels perfils privats.

 

I bé, admets haver “stalkejat” a algú?