Lemur llest, lemur ximple: estudi de les notes de classe per sexe, població i assignatura

El misteri dels NIU ha fracassat, la falsa creença d’anonimat trontolla amb aquest article.

Sabem les vostres notes. Sabem on viviu.
Sabem les vostres notes. Sabem on viviu.

La majoria d’estudiants saben com esbrinar les notes dels companys de classe sense gaires esforços. Fins i tot hi ha algun que sap de memòria el NIU del company, o perquè alguns professors infringeixen la Llei de Protecció de Dades i posen els nostres NIU juntament al costat del nostres noms com acte d’humiliació.

Ja és hora de posar més facilitats per aquesta tasca i aconseguir extreure informació de dades visibles sobre la trajectòria acadèmica del grup de classe. És per això que hem decidit fer un petit estudi sobre les qualificacions dels alumnes segregades per lloc de residència, sexe i assignatures.

Aquest experiment no hauria estat possible sense l’assignatura de Llenguatge Multimèdia, gràcies a la qual hem pogut descobrir eines com el Batchgeo, on els professors van crear un mapa interactiu amb les adreces dels companys per a que poguéssim enviar correspondència amenaçant amorosa.

Quines preguntes podem plantejar en aquest estudi? Les següents:

  • Quina és la mitjana del grup?
  • Hi ha diferències entre sexes en les qualificacions fins ara obtingudes?
  • Quina relació hi ha entre lloc de residència i mitjana?
  • Quin és el nivell de català i castellà del grup segons el lloc de residència? Hi ha una diferència molt gran en el coneixement d’ambdues llengües?

 

Metodologia

Per poder obtenir les dades necessàries, hem utilitzat el mapa interactiu de Batchgeo que recull les adreces de residència dels alumnes. A més, hem realitzat una mostra en format Excel de les notes finals de vuit assignatures de primer i segon curs, juntament amb un càlcul de la mitjana de les escollides. Es tracta d’una selecció limitada considerant que hem cursat 15 assignatures de moment, ja que només hem tingut accés a les dades de les següents:

  • Estàndard Oral i Escrit de la Llengua Espanyola
  • Estructura de la Comunicació
  • Història de la Comunicació
  • Història de la Ràdio i la Televisió
  • Llengua Catalana Estàndard en els Mitjans de Comunicació
  • Llenguatge Radiofònic
  • Llenguatges Televisius i Cinematogràfics
  • Psicologia de la Percepció Aplicada a la Comunicació Audiovisual

Resultats

Un grup notable

Gràfic representat emprant les variables de total d’alumnes (eix vertical) i la freqüència acumulada de la nota mitjana (eix horitzontal).


Obtinguda en realitzar una mitjana de les notes finals de les assignatures seleccionades

Les dades observables mostren com la majoria del grup no va només a pel «5 pelat» situats en el tram de 5-6 amb 6 alumnes van a defensar la dignitat. La majoria del grup es concentra en el tram de 6 a 8  de mitjana, amb un total de 50 alumnes. Però l’excel·lència en canvi, està reservada per a 5 persones que se situen en el tram superior a 8; en altres paraules, «la casta». La resta son cadàvers i moribunds que no aconsegueixen l’aprovat, situats en el tram de 0 a 5, amb un total de 14 alumnes. 

Així doncs, podem dir que a tots aquells que algun cop han dit que a Comunicació Audiovisual no es fa res (sobretot carreres científiques i tecnològiques). Doncs no fent res… anem aprovant! Que ensenyin ells els seus gràfics i, si tenen ous, que aprovin l’examen de Llenguatge Multimèdia!

L’eterna guerra de sexes segons la mitjana

En aquest diagrama de barres s’hi representa en l’eix vertical els trams obtinguts amb la mitjana discriminant entre sexe masculí i femení i en l’eix horitzontal les assignatures esmentades a l’apartat de metodologia.

La facilitat a simple vista que aporten els colors ens fa distingir ràpidament una mitjana més elevada del sector femení respecte al masculí, cosa que no té cap relació amb el fet de que hi ha més dones que homes a classe. L’excepció que confirma la norma és l’assignatura Història de la Comunicació, on s’observa l’avantatge masculí respecte el femení (podríem dir que el professor és masclista?).

Del gràfic també es pot desprendre informació més concreta com ara que hi ha més igualtat de resultats entre homes i dones en l’assignatura de Psicologia de la Percepció, però en canvi en l’assignatura de Llengua Catalana hi una major diferència entre sexes. Aquesta situació de desigualtat la causen els dos alumnes lleidatans, que han baixat la mitjana per no saber vocalitzar la lletra «a».

Mitjanes segons el lloc de residència

A través d’aquesta representació en el mapa mitjançant una certa interactivitat amb ell pots explorar les mitjanes distribuïdes per territori. És possible que no coneguem els NIU de tota la classe… però sabem el lloc de residència de la major part. On viuen els que baixen la mitjana de la classe? Doncs ara ho podem comprovar.

Tal com podem observar, la major part dels estudiants resideixen a Barcelona, mentre que els qui vénen d’altres províncies és una excepcionalitat. El mapa demostra com la mitjana dels estudiants de Barcelona s’emmarca dins el tram de nota més habitual de la classe (entre un 6 i un 8).

En canvi, aquells estudiants residents en poblacions més allunyades de la universitat compten amb una mitjana més elevada (8), com és el cas de Lleida, Santpedor, Torredembarra, i Santa Maria de Palautordera. Finalment, el Vallès Oriental compta amb la mitjana més baixa (1). Malgrat els prejudicis ètnics, la gent de poble demostra que no només sap arreglar un tractor i munyir una vaca, sinó que també pot agafar un llapis.

Posem a prova el bilingüisme

L’eix vertical conté les dades sobre els resultats de les assignatures Estàndard Oral i Escrit de la Llengua Catalana i Llengua Castellana i l’eix horitzontal conté les dades dels llocs de residència de l’alumnat.

  • Comparant-ho amb el gràfic anterior, la població que disposa de la mitjana més alta (Lleida) no coincideix en les assignatures de català i castellà, però el segon sí (Santpedor). No es presenten gaires diferències entre les poblacions líders en les notes de les dues assignatures respecte a les que també ho son en la mitjana total.
  • La tendència general és tenir millors qualificacions en llengua catalana, excepte en poblacions com Torredembarra, Sant Quirze, Badalona, Bellaterra, Zizur Mayor (encara que està ubicada a Navarra, no sabem si existeix), Rubí i Castelldefels. Això és degut a la política d’immersió lingüística, ja que per culpa d’ella no podem sortir de Catalunya.
  • Les poblacions on el resultat ha estat més satisfactori per l’assignatura de llengua castellana son Barberà del Vallès, Santpedor, Sant Adrià i Torredembarra.

Conclusions

Per finalitzar aquest petit estudi, podem resumir els resultats obtinguts en les següents idees.

  1. Gran part de la classe aprova amb unes notes notables (entre el 6 i el 8).
  2. En general ambdós sexes estan igualats en el nivell d’assoliment de coneixements, tot i que les dones demostren un major índex d’excel·lència acadèmica,
  3. Els estudiants de Barcelona reflecteixen una nota inferior malgrat l’estadística demogràfica, al ser els més nombrosos de classe per lloc de residència. Els superen alumnes d’altres poblacions minoritàries, com Lleida, Barberà del Vallès, Santpedor o Cerdanyola del Vallès.
  4. Els alumnes presenten millors resultats en l’assignatura de català que en la de castellà. Algunes raons rere el fenomen es poden trobar en la diferència de competència lingüística o bé un nivell de dificultat desigual entre ambdues assignatures.
  5. Per últim, les assignatures de matèria lingüística són aquelles en les quals s’obtenen uns pitjors resultats, que oscil·len entre el 4 i 5 de mitjana total. Mentrestant, Llenguatge Radiofònic i Psicologia de la Percepció Aplicada a la Comunicació Audiovisual lideren el rànquing, aproximant-se a una qualificació mitjana de 7.