És internet un assistent personal o un espia per nosaltres?

Quants cops us ha passat que després de parlar a prop d’un tema que us inquieta amb amics o d’un nou producte que ha sortit fa res al mercat us ha sortit publicitat relacionada amb aquest al vostre ordinador, com per art de màgia? No és pas que els ordinadors tinguin orelles, però quasi.

Per donar resposta a aquesta incògnita hem de definir primer un terme que a molts us pot agafar descol·locats i són les cookies d’internet.

Què són les cookies? 

La definició bàsica de què és una cookie seria la següent: arxiu creat per un lloc web que conté petites quantitats de dades que s’envien entre un emissor i un receptor. La seva finalitat principal és identificar a l’usuari emmagatzemant el seu historial de cerca en un lloc web concret. Aquests arxius són capaços d’identificar dades tals com, quant temps hem estat a la pàgina, que hem mirat o fins i tot quin és el producte o apartat en el qual hem parat més atenció. En un primer moment aquest servei era útil per oferir al consumidor una experiència a la xarxa personalitzada però com internet és una arma de doble tall, les cookies no ho són menys i el seu ús també pot ser extrapolat a finalitats il·legítimes o il·legals.

Existeix la nostra privacitat a internet?

Les pàgines web, tot i que moltes vegades semblen ser endevines, ja que, ens ofereixen allò que volem quan ho volem, no ho són. Per a elles la font principal d’informació som nosaltres i les nostres dades i l’única manera que tenen d’aconseguir-les de manera legal és mitjançant la nostra autorització. A l’època en la qual ens trobem, és comú escoltar com la gent es queixa a prop d’internet, de la vulnerabilitat que existeix a la xarxa i d’altres qüestions relacionades amb el tema, però, realment tenim dret a queixar-nos? Quan ens registrem a una pàgina web, del tipus que sigui, estem accedint a fer que aquesta obtingui informació nostre a cost zero. Els contractes de privacitat i drets per la nostra informació que signem i acceptem sense tan sols llegir-los, són, en moltes ocasions, la clau que necessiten aquests llocs per poder aconseguir una quantitat ingent de dades nostres i en conseqüència tenir un control quasi absolut de la nostra activitat a les xarxes, que conforma bona part del nostre dia a dia. El cas més clar, és sens dubte, el de les xarxes socials, on no només és la mateixa pàgina qui té control sobre els nostres hàbits, hobbies, etc. sinó que tota aquella gent que ens segueix també té constància de la nostra vida privada. El preu que paguem per tenir més followers, likes o visualitzacions és la venda de la nostra intimitat, i el pitjor és que ens és igual. Per tant, les webs només s’aprofiten del nostre afan de popularitat per tal de controlar-nos i treure el màxim profit amb les nostres dades, ja que aquestes són transformades en benefici econòmic per elles.

Quins són els límits d’internet?

Internet actualment és present a tots els àmbits de la nostra vida i això propicia una gran aparició per part del mitjà virtual que a molta gent pot arribar-li a semblar incòmode o invasiu, però realment hem sigut nosaltres qui hem permès que les empreses o corporacions que dominen el mitjà apareguessin a la nostra vida i els hi hem deixat instal·lar-se sense posar oposició. Pel que fa a les pàgines que conformen la xarxa hem estat nosaltres de nou qui hem autoritzat a aquestes a fer ús de la nostra vida en pro del seu benefici. Per tant, podem dir que els límits d’internet eren responsabilitat nostra i hem sigut nosaltres qui hem decidit que aquests fossin abstractes i inclús puguin tenir aparença d’inexistents. Amb aquesta afirmació podem dir, per tant, que internet no és el nostre espia. Simplement fa ús d’allò que nosaltres li hem autoritzat a tenir per aconseguir un benefici com faria qualsevol negoci, i és que no hem d’oblidar que internet en el fons, és un negoci.

En conclusió la responsabilitat de l’actual situació de la web recau en part a la figura d’internet i les pàgines que el formen, les quals en moltes ocasions requereixen aquesta informació personal per ser utilitzades, i en part en el mateix usuari, qui en altres ocasions exposa la seva intimitat a canvi de res o de coses intranscendents, exposant-se d’aquesta manera a ser controlat. Aquest control en la seva justa mesura és beneficiós per l’usuari, qui és capaç d’obtenir una experiència personalitzada i més beneficiosa del mitjà. El problema és que hem arribat a un punt de no retorn on aquest control és la majoria de les vegades excessiu, fent que internet monopolitzi la major part de les nostres decisions i accions.