ACTUALMENT, SOCÓRRER ALGÚ NO ESTÀ DINTRE DE LES NOSTRES PRIORITATS A CAUSA DE VOLER ENREGISTRAR UN ESDEVENIMENT

Les persones tendim a gravar un esdeveniment en comptes d’ajudar en una situació d’emergència.

Enregistrar esdeveniments
En la societat actual, les xarxes socials tenen un pes molt important en les nostres vides, ja que hi passem connectats la major part del temps per tal d’estar connectats entre nosaltres i compartir tota mena de moments del nostre dia a dia.

Per aquesta raó, s’ha normalitzat el fet d’enregistrar qualsevol esdeveniment poc usual i compartir-ho en les nostres xarxes socials perquè tota persona que ens segueixi, també pugui assabentar-se.

Les xarxes socials han impulsat aquest sentiment de voyerisme
Les ganes de compartir-ho tot

Efecte espectador
Tanmateix, aquesta pràctica també s’utilitza quan succeeixen qualsevol classe d’accidents, ja siguin de tràfic, atemptats… El problema està en el fet que les persones que es dediquen a enregistrar aquests esdeveniments perjudicials, no ajuden ni socorrent als implicats. Aquesta forma d’actuar se’n diu efecte espectador.

Últimament, les xarxes socials s’han omplert de vídeos virals on es pot observar com les persones que estan presenciant l’esdeveniment o l’emergència, decideixen gravar amb el seu telèfon mòbil el que està succeint en comptes d’ajudar. Alguns dels últims exemples amb els quals podem corroborar que aquesta pràctica són els recents atemptats a Barcelona o París. Tot i això, aquestes situacions no són noves i s’estan produint en la majoria d’esdeveniments d’arreu del món. Per això la societat està començant a criticar aquestes actuacions envers moments on es requereix la màxima ajuda.

Efecte espectador
Les persones actuen així davant un esdeveniment

Culpa de les noves tecnologies?
Hi ha un sector de la població que crítica aquestes actuacions i que justifica o retribueix la culpa al sorgiment de les noves tecnologies i les xarxes socials. Diuen que han creat en la societat aquest sentiment de voyeur i de voler compartir-ho tot.

Només cal fixar-nos com cal fixar-nos com estan creixent amb força les xarxes socials i la interacció que tenim les persones en elles cada dia, cada hora i cada minut, on segons ens informa un article de Brandwatch a “116 estadísticas interesantes de las redes sociales“:

  • Internet té 4,2 mil milions d’usuaris.
  • 3,03 mil milions d’usuaris són actius a les xarxes socials.
  • Cada 15 segons hi ha un nou usuari en alguna xarxa social.
  • Facebook i Whatsapp gestionen 60 mil milions de missatges al dia.

Explicació psicòloga
L’efecte espectador del qual hem parlat abans, també és conegut com a difusió de la responsabilitat i és un fenomen estudiat per la psicologia social per tal de poder explicar la conducta d’aquestes persones que es dediquen a presència un esdeveniment i no actuar.

Com que s’han donat molts casos d’aquest fenomen, es va voler estudiar aquesta actuació. Però va ser principalment, segons el Perú21 en l’article: “¿Por qué nadie hace nada cuando ve una emergencia o crimen? Esta es la razón.”, per un cas de violació i assassinat d’una noia a Nova York l’any 1964, que van decidir fer una investigació. Els investigadors Joh. DArley i Bib Latane van publicar la investigació titulada “La intervenció dels espectadors en emergències: la difusió de la responsabilitat”.

En aquesta investigació es feia un experiment on els resultats van ser sorprenents. Quan una persona es troba sol davant la víctima, respon en un 85% dels casos. Quan estan dues persones, responen en un 62% dels casos i quan es troben sis persones, la resposta a l’emergència disminueix en un 31%. Per tant, a major nombre de persones que presenciïn un esdeveniment, les acciones d’aquestes davant una emergència aliena disminueix considerablement.

Causes i Solucions
Segons alguns investigadors, les possibles causes que una persona pateixi l’efecte espectador en un esdeveniment on algú necessiti ajuda són:

  • Si hi ha més persones amb ell que presencien l’esdeveniment
  • La persona es paralitza i es queda expectant als fets a causa de sobrecàrrega d’informació
  • La persona no actua si observa que algú no ha actuat abans
Hem de ser valents i canviar aquesta situació
Ajudar sempre està dintre de les nostres possibilitats.

La persona creu que no ha d’actuar perquè creu que serà perjudicial per a ell.

Per tal d’intentar de conscienciar o de trencar aquest fenomen, últimament present en molts d’esdeveniments perjudicials, cal que les persones fem un esforç i intentem no agafar el telèfon mòbil quan presenciem qualsevol classe d’accident, i siguem valents i valentes per actuar en primer lloc, ja que no sabem mai quan nosaltres necessitarem ajuda d’aquell tipus.

 

Enllaços externs
https://ja.cat/TIncm
https://ja.cat/jltV3
https://ja.cat/cFrgb