Ni consulta, ni referèndum, ni res de res. La independència que Catalunya va aconseguir el 2013 va ser gairebé bufar i fer ampolles. Recordem-ho.

Tots els mèrits són atribuïbles a Oriol Junqueras. El llavors líder d’Esquerra Republicana de Catalunya va idear un magnífic pla per tal de posar entre les cordes a Mariano Rajoy. El primer pas era segrestar a la seva mà dreta, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria, per després demanar un rescat al govern espanyol a canvi de la independència. I així ho va fer.

Així és com Catalunya va aconseguir la independència

Aprofitant la visita que Sáenz de Santamaria va fer a Barcelona el 17 d’octubre, Junqueras, amb l’ajuda inestimable de membres de la CUP (incluït “el noi de la sandàlia), va segrestar a la vicepresidenta. Des d’un descampat de Collserola, els segrestadors van trucar a Moncloa. Rajoy, que en un primer moment només volia parlar a través de la pantalla i sense que li fessin preguntes, va acabar cedint: “Dime ushhhted”. I Junqueras, que va voler fer d’heroi, li ho va deixar ben clar des d’un primer moment: “Señor Rajoy, hemos secuestrado a Santamaría. Si quiere volver a ver a su vicepresidenta, declare hoy mismo la independencia de Catalunya. De lo contrario, tendremos que deshacernos de ella…”.

Rajoy, que no és capaç de fer un ou farrat sol, i molt menys governar el país sense el seu “gosset”, es va veure tan acorralat, que va acceptar el tracte: “Puesssh vale, ahora mismo convoco una rueda de prensa con plashhma y shhin preguntas. Pero por favor, no hagan daño a mi Shhoraya…“.

I així és com Catalunya es va convertir en una República independent.